«Quan escriu Fanon, té lloc una conversa; la pàgina escrita és un encontre, una trobada en què s'està perfilant una estratègia i en què un cercle s'està tancant al voltant dels seus simpatitzants.» Judith Butler «El teòric més fascinant del segle xx sobre el racisme i el colonialisme.» Angela Davis «A Pell negra, màscares blanques, Fanon reprèn el projecte que Césaire va emprendre en la seva resposta a Descartes a Discurs sobre el colonialisme.» Nelson Maldonado-Torres Tens a les mans el gran estudi de Frantz Fanon sobre els efectes del racisme i del colonialisme en la ment humana. Una obra que continua interpel·lant-nos amb la mateixa urgència que el dia de la seva publicació el 1952. A partir de la seva experiència com a home negre i psicoanalista, Fanon dissecciona amb una lucidesa fulgurant els mecanismes amb què lopressió colonial penetra la consciència dels colonitzats, fins a empènyer-los a adoptar les «màscares blanques» dels seus dominadors. Referent inqüestionable dels moviments pels drets civils, lanticolonialisme i la consciència negra, Pell negra, màscares blanques és una lectura imprescindible per entendre com el racisme modela la identitat i com imaginar una llibertat veritable. Aquesta primera traducció al català vol aportar tota la força política, poètica i intel·lectual dun dels grans pensadors del segle xx. Frantz Fanon (1925-1961). Nascut a Fort-de-France, a la Martinica, sallistà el 1943 a les Forces Franceses Lliures per combatre el nazisme. Acabada la guerra, estudià medicina, filosofia i psicologia a Lió i sespecialitzà en psiquiatria. En la seva formació fou especialment important la relació amb el psiquiatre català Francesc Tosquelles, antic militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del POUM, amb qui treballà a lhospital de Saint-Alban i de qui rebé una influència decisiva en la seva concepció social i política de la psiquiatria. El 1953 fou nomenat metge en cap de lhospital psiquiàtric de Blida, a Algèria. Lexperiència colonial i la guerra dindependència algeriana marcaren profundament tant la seva pràctica mèdica com el seu pensament polític. Compromès amb el Front dAlliberament Nacional (FLN), renuncià al càrrec i, després de ser expulsat dAlgèria el 1957, sinstal·là a Tunis, on continuà vinculat al moviment independentista algerià i als dirigents del Govern Provisional de la República Algeriana (GPRA). Fanon morí de leucèmia el 1961, amb trenta-sis anys. La seva obra, centrada en els efectes psicològics i socials del racisme i del colonialisme, així com en els processos demancipació i descolonització, ha exercit una influència decisiva en el pensament anticolonial i postcolonial. Entre els seus llibres més destacats hi ha Pell negra, màscares blanques i Els condemnats de la terra, publicat poc abans de la seva mort.
