Vet aquí un tast dels aforismes de Joan Tudela:Al país dels morts, les llengües mortes són llengües vives.Exigeixo a Déu que existeixi! És el mínim que se li potdemanar.La sinceritat és perillosa: un assassinat pot ser –perfectament–un acte d’autèntica sinceritat.Els abstemis em semblen sospitosos. Sospitosos de què?No ho sé. I això me’ls fa semblar encara més sospitosos.Si us obliguen a triar llibertat o igualtat, sense cap menade dubte, trieu llibertat i igualtat. Amb una mica de fraternitat,si pot ser.No crec en la reencarnació; però si n’hi ha a la pròximavida vull ser funcionari. Més ben dit, funcionari als matinsi poeta a les tardes.Ho sé del cert: en alguna banda, es troba un petit pensament que explica tots els secrets de l’existència; peròon s’amaga? A la platja de quin mar? Al peu de quines muntanyes? Al país de quina gent?
