En esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914, molts anglesos es van sentir identificats i moguts per un optimisme i un patriotisme, hereu de la mentalitat victoriana, que associava la guerra a conceptes com l’honor, la glòria, el deure, la justícia, el prestigi i l’amor a la nació. Wilfred Owen, com tants altres joves moguts per l’entusiasme o, qui sap, potser també per la por a oposar-se a aquella mena d’histèria col·lectiva, es va allistar per anar a combatre a les trinxeres de França. El que va viure allà no tenia res a veure amb la glòria, l’honor o la justícia. Poemes de guerra, l’únic llibre d’Owen, que va morir als vint-i-cinc anys just una setmana abans del final de la guerra, ha quedat com a recordatori de l’abús i la manipulació per part del poder i de la inutilitat de la mort de tants innocents. Ell no va tenir més temps per viure ni per escriure, però els seus poemes, recollits i publicats pòstumament pel seu amic i també poeta Siegfried Sassoon, el fan mereixedor del lloc que ocupa entre els poetes anglesos més importants i estimats. Wilfred Edward Salter Owen va néixer el 18 de març de 1893 a Oswestry, Anglaterra. Juntament amb Siegfried Sassoon, Robert Graves i Rupert Brooke, formen el nucli principal del grup de poetes conegut com The War Poets. Acabats els estudis, va fer un any de mestre assistent del reverend Herbert Wigan i el 1913 es va traslladar a Bordeus, on va treballar de professor d’anglès a l’acadèmia Berlitz. El 1915 va tornar a Anglaterra i es va allistar a l’Artists Rifles. El 1916 és destinat al Regiment de Manchester i va al front a principis de gener del 1917. Mesos més tard, va ser diagnosticat amb trastorn per estrès posttraumàtic i el van enviar a l’hospital psiquiàtric de Craiglockhart, a Edimburg. Allà va conèixer un altre poeta, Siegfried Sassoon, que el va introduir als cercles literaris anglesos i el va animar a continuar escrivint i a publicar els seus poemes. Però ja no va tenir temps de fer-ho. L’agost del 1918 va tornar al front de França i el 4 de novembre va morir mentre intentava travessar el canal del Sambre amb els seus homes.
