Llibre de poemes? Prou. Per què no? De sempre havia escrit algunpoema, o “temptativa de “. Quan era més jove, quan començavaa escriure, tot i que endevinava que el meu camí era la prosa, hihavia temes o circumstàncies que em demanaven l’expressió enversos: aquesta és una situació per la que tota persona de lletresha passat. I continuo escrivint poemes, o “temptatives de”.Quan vam anar a viure a Puiggròs vaig rescatar d’un marge ensulsiat,un cadellet de gos. Li vaig posar de nom Abdelhamir BenMussa i, per abreujar, Mussa. Va viure amb nosaltres uns tres anys.Després va desaparèixer. Li vaig dedicar un primer poema i a continuacióvan rajar els altres disset. En realitat és un llibre desolat,on s’hi endevina el diàleg racional/irracional entre el solitari desenganyatdel món i la bèstia afable i alhora purament instintiva.
