En sé ben poc, jo, dels hitites. Ignoro, com ignoro tantescoses, la seva literatura; i si en feien o no d’això que nosaltresanomenem poesia. En queden algunes restes: pedres damuntde pedres que dubto que pugui visitar mai i als museus algunessuggeridores obres d’art fetes en metall que decoraventemples i palaus. Tothom que hi vivia ara ja no és més quepols en un país polsegós. Aquests poemes els vaig escriurepensant en aquesta pols. O en la pols dels neandertals, delshurrites, dels escites, dels minoics, dels xiximeques, khmers,hippies i postmoderns i en no sé quanta gent del passat,ja tots calbs a hores d’ara. Ves a saber què i com sentien,quants dels sentiments s’atansen als meus d’ara mateix (delpròleg de l'autor).
