Els onze cants de "Quan es fa fosc" tenen la consistència d’una mateixa mirada crepuscular que, des de l’alçada dels anys, rememora episodis esparsos d’una vida. En els versos apareix sovint la bellesa dels prats perduts de la infància, o de les ciutats estel·lars transformades pel record i el somni; però també hi són els malsons i les pors de la vellesa, l’espant d’un univers incomprensible o la natura malmesa, per acabar en l’incert consol de la literatura. La consternació davant d’un declivi que es veu venir dona una commoció lúcida als onze poemes elegíacs. Com es diu a l’entrada, l’autor ha introduït referències literàries rescatades d’un oblit probable dins d’uns cants que respiren sovint amb una alenada fonda.Quim Español és arquitecte i escriptor. A banda del seu treball professional, ha estat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de l’Accademia di Architettura di Mendrisio a Suïssa i convidat a diverses universitats, i és autor de llibres de recerca arquitectònica. Com a poeta ha publicat "Ultralleugers" (premi Carles Riba 1994), "L’arbre de la innocència" (primer premi dels Jocs Florals 1998), "70 poemes", "Nadir i altres nits" —el poema principal del qual va ser portat al teatre— i "Elegies". També és autor de l’assaig "Entre tècnica i enigma". Mirades transversals sobre les arts. Recentment, ha publicat les novel·les "Francesca", "El rai dels innocents" i "Un lloc en el temps" (premi Setè Cel 2023).
