El periodisme és una arma poderosa, i Josep Lluís Micó ho demostra a Química orgànica. Catedràtic de Periodisme, ara torna als seus orígens, al carrer, a la crònica més severa de la realitat.Després d’hores i hores d’entrevistes a desenes de persones, Micó ens presenta dos relats periodístics d’una cruesa que desarma qui els llegeix i li fa revisar dràsticament el seu sistema de valors.El primer relat, "Els fets i la pols", explica en primera persona l’odissea de l’Eva, una dona de la zona alta de Barcelona a qui un accident familiar inesperat li canvia la vida i li fa explorar espais que mai hauria pogut imaginar que existien.El segon, "Papallona, esquena, braça, crol", recrea només amb els diàlegs dels protagonistes una matinada de les festes de Moros i Cristians d’una població valenciana, presidida pels excessos en el consum de drogues, la promiscuïtat sexual, les infidelitats sentimentals, el masclisme i el maltractament d’animals.Un llibre poderós, insòlit en el nostre àmbit. "Volem entendre el caos i de tant en tant algú ha d’endreçar el calaix, encara que sembli que només el posa de cap per avall i n’aboca tot el contingut davant nostre, com fa Micó. Hi trobareu pintallavis i cocaïna, orgasmes i piscines, autòpsies i mentides. Hi trobareu la bogeria de la vida desfermada. I hi trobareu persones que us faran patir per elles, que us faran viure les seves vides".Joan Carreras
