Entre les grans ciutats que recolzaven –i es beneficiaven– del procés centralitzador de la fi de l’edat mitjana, construït al voltant de l’impost, i les comunitats camperoles que sobretot en patien les conseqüències, hi havia tot un ventall de petites ciutats que tingueren un paper clau en la consolidació del poder reial. El cas d’una vila valenciana com Castelló permet analitzar l’encaix dels poders locals en un marc administratiu cada vegada més centralitzat, i comprendre les estratègies dels dirigents municipals davant uns canvis que n'amenaçaven l' hegemonia. L’estudi dels prohoms que governaven la vida pública, amb les bases econòmiques i socials del seu poder, i les polítiques que duien a terme, defineix un model de joc polític local propi d’aquests nuclis mitjans, menys ofegat per les faccions oligàrquiques que a les grans ciutats i més dinàmic i conflictiu que als llocs estrictament rurals.
