Un problema de salut pública, sobretot entre adolescents i joves, i un perill per a la democràcia. Així descriuen les xarxes socials Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l'economia de l'atenció. És fals que els joves puguin controlar l'ús que fan de les xarxes perquè la majoria se'n declara addicte; també és fals que les xarxes fomentin la socialització perquè no creen vincles, sinó relacions superficials. A més, està provat que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès; i han projectat la fama, la violència, l'odi i la pornografia com valors socials que cal reproduir.
Per totes aquestes raons, cal que la societat reclami mesures de protecció. És el reconeixement dels drets digitals, dels neurodrets o drets relacionats amb la salut mental. Perquè la humanitat té dret a la desconnexió.
ONA-REC
El 29 de juny de 2007, la companyia Apple va presentar el seu primer iphone. Ja existien altres telèfons mòbils, però l'iphone es va convertir de seguida en un objecte màgic, en un espectacle de mà, en una llaminadura visual inesgotable, en un potent xuclador de la nostra atenció i també de la nostra consciència.
A Segrestats per les xarxes els especialistes Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque fan una història recent de les xarxes, ens descriuen com han alterat la nostra capacitat de concentració i formulen un nou dret que aviat caldrà començar a exigir: el dret humà a la desconnexió.
