La biografia d’una persona complexa i paradoxal: el fill revolucionari d’un dels homes més rics d’Itàlia convertit en un editor mític.
Qui va ser Giangiacomo Feltrinelli? Per al seu fill Carlo, autor d’aquesta biografia, un pare que li va «ensenyar a treure les escates del peix i a fer carn a la brasa, a caminar per la neu i a conduir de pressa, a considerar que no hi ha només peres o pomes, sinó també fruites que donen nèctar al desert, a reconèixer la historia del poeta que va morir engabiat i moltes altres coses que encara no sé, o que formen part del llenguatge secret». Segons la CIA, va ser «el principal agent castrista d’Europa». Per a qualsevol lector que conegui una mica el món literari italià, un dels grans editors d’aquest país, fundador de la mítica editorial Feltrinelli.
Sens dubte va ser un personatge complex i paradoxal: fill d’un dels homes més rics d’Itàlia, es va reconvertir en revolucionari i va ser el primer editor d’El doctor Givago de Pasternak, per indignació de la Unió Soviètica. Va morir el 1972, als quaranta-sis anys, quan li va explotar una bomba que provava de col·locar en una torre elèctrica prop de Milà.
Aquesta esplèndida biografia indaga en la seva infantesa solitària; repassa el catàleg que va construir –on Lampedusa, Jack Kerouac, Jorge Luis Borges i Doris Lessing convivien amb el Llibre Roig de Mao i els textos de Ho Chi Minh–; rescata documents inèdits, entre els quals l’epistolari del «cas Pasternak», i narra les seves relacions amb primeres espases de l’edició internacional, els viatges a Cuba per intentar que Fidel Castro escrivís unes memòries i la seva evolució ideològica en la Itàlia convulsa dels seixanta.
