Premi Carles Riba de poesia 2023
Un llibre que és un final i un començament
Que el món s’acaba, que som en un estat d’emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s’imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d’emergència davant d’un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d’un món, que no és altra que la fi d’una relació. Tanmateix, l’emergència té una altra accepció, lligada a l’acció d’emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, l’obstinació pel sí, per l’emergència.
Ens trobem davant d'un poemari en el qual la vulnerabilitat humana, mitjançant temes atemporals com la malaltia, la pèrdua i la mort, esdevé un punt de fuga per a remarcar crisis personals i col·lectives. Mitjançant diferents tipologies de relacions humanes i les seves dinàmiques inherents, el poemari ens apropa també a la capacitat de l'ésser humà de reconnectar amb els valors de la resiliència i la supervivència.
