«Si em preguntaven per obres literàries que donen testimoni suficient de la postguerra espanyola elegiria gairebé automàticament tota la narrativa de Juan Marsé, malgrat que es nodreixi de la matèria d’una zona de Barcelona real i imaginada a la vegada i una novel·la que passa per ser d’un escriptor francès, el qual considero objectivament mestís. Em refereixo a michel del Castillo… un escriptor nascut a Espanya, fill d’espanyola i de francès, que visqué de petit l’experiència de la Guerra Civil, la retirada republicana, l’abandó de la seva mare, aclaparada per una responsabilitat excessiva, en una França a punt de rendir-se als alemanys, la repatriació del nen a Espanya, el seu internament en el truculent Asilo Durán de la Barcelona de postguerra, la seva fugida adolescent de l’asil i un viatge atzarós a França o retrobà un pare francès que ‘assumí i una mare que l’havia abandonat i per la qual sentirà sempre més una barreja de curiositat i distància. Aquest és el resum de la primera vida de Castillo, que és també el resum exacte de la novel·la Tanguy»
