L'original articulació i evolució de la senyoria rural, la petita explotació i el mercat determinen les particularitats valencianes del sistema feudal que abraçava, si més no, l'àmbit geogràfic europeu. El País Valencia n'ocupava la perifèria i fou tardanament repoblat, quan arreu d'Occident s'anunciava la fi d'un creixement secular i els prínceps reeixien a enfortir els estats. Per tant, l'estudi del desenvolupament valencià tardomedieval ha d'efectuar-se des de la perspectiva de la formació d'àrees econòmiques pluriregionals, però també des de l'aprofundiment de les estructures pròpies, com ara les comunitats camperoles i els senyorius. Ara bé: aquest propòsit de definició -aquest llibre és al capdavall una definició del país a través del fil conductor del feudalisme- s'ha efectuat des d'una paradoxa: la del «silenci feudal», per part d'una historiografia que majoritàriament ha negat la validesa d'aplicació del concepte feudalisme fora del marc clàssic carolingi.
