PREMIS LITERARIS 2025
Comencem mes de febrer i estrenem llibres de premi. Els títols guanyadors de la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural el passat desembre, arriben a les llibreries aquest segon mes de l’any. Són el premi Sant Jordi, el Rodoreda o el Riba, i el premi Folch i Torres i el Joaquim Ruyra de literatura infantil i juvenil. Aquests són els que arrenquen temporada, seguits d’altres guardons com l’Anagrama o el Ramon Llull.
Revisa AQUÍ tots els darrers llibres premiats en català.
Premis Òmnium de la Nit de Santa Llúcia 2024
Un dels protagonistes de la Nit de Santa Llúcia va ser Roc Casagran, guanyador del Premi Sant Jordi amb el títol “Somiàvem una illa”, que publicarà Univers el proper 18 de febrer. És la història d’una dona que busca el seu lloc en el món, per “explicar-se a ella mateixa, entendre’s i fer-se entendre”, després de rebre un sotrac vital. Segons el jurat del premi, l’obra proposa “una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials”.
Compra AQUÍ el premi Sant Jordi
Roc Casagran i Casañas (Sabadell, 1980) és professor i escriptor. Ha publicat narrativa, com “L’amor fora de mapa” (Sembra, 2016) i “Ara que estem junts” (Columna, 2022); poesia amb títols com “L’abraçada que” i “Direm nosaltres”, publicades a Àmsterdam; i ha escrit lletres de cançons per cantautors com Cesk Freixas, Borja Penalba o Gemma Humet. La mateixa nit de l’entrega del Premi Sant Jordi, Casagran reconeixia que “Somiàvem una illa” era un llibre difícil d’explicar, però que és una espècie de “crit d’auxili de la narradora, que vehicula a través de la història d’una sèrie d’illes de tot el món que han passat per fets tràgics”. Així, la protagonista “intentarà sortir de l’abisme en el que ha caigut, intercalant reflexions sobre aquestes illes”.
“Tan bonica i tirana” és el títol del poemari de Blanca Llum Vidal que ha guanyat el Premi Carles Riba de Poesia, un volum que publicarà Proa el 19 de febrer. Els editors el defineixen com un “llibre de capes” és a dir, de moltes lectures. La primera capa és la història d’un “amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics”. Ell llibre també és una reflexió sobre la malaltia mental i del cor; un tribut a l’amistat; o un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra. “Tan bonica i tirana” és un poemari “contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà”.
Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) és poeta, editora i traductora. Ha publicat els poemaris com “Nosaltres i tu” (2011), “Homes i ocells” (2012), “Visca!” (2013), “Punyetera flor” (2014), “Maripasoula: crònica d'un viatge a francesa” (2015), “Aquest amor que no és u” (2018, bilingüe català-castellà) i “Amor a la brega” (2018). També és l'editora de la poesia d'Àngel Guimerà, de les cartes de l’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i dels contes de Víctor Català.
Compra AQUÍ el premi Carles Riba de poesia
El 19 de febrer es publica el premi Mercè Rodoreda de contes, atorgat al títol “Elefants”, de Toni Güell (Barcelona, 1979) i que publicarà Empúries. Es tracta d’un “llibre contra la fatalitat que posa el focus en el poder de la imaginació i l'enginy”, segons els editors. D’aquesta manera, a partir d’elements reals i fantàstics, els contes basculen entre l’humor, la gravetat i la sàtira, per crear històries i viatges que posen en primer pla el poder de la imaginació i de l’enginy per accedir a mons nous i per fer front a les angoixes humanes. Els contes, explica el jurat, “tenen la capacitat de crear atmosferes, de tocar temes contemporanis i de jugar amb elements de fantasia i barrejar-los amb ambients realistes”.
Compra AQUÍ el premi Mercè Rodoreda de narracions i contes
Els premis de literatura juvenil i infantil també tenen espai a les lleixes de la PetitONA i en aquest cas el Folch i Torres i el Ruyra, que publicarà la Galera el mes de març i que també es van anunciar durant la Nit de Santa Llúcia. El Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies el va guanyar Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) amb el llibre “L’extraordinària vida d’un gos a les últimes”, que explica la història d’un gos i com percep el món. “Soc un professional de l’educació que m’estreno en això d’escriure; amb ganes de reflexionar i de passar-ho bé”, va comentar Berlanga durant l’entrega del premi. I amb aquesta voluntat, l’autor narra les aventures del Parrac, un gos mestís i vell que no té pedigrí i que recorda la seva vida al costat de l’Anna i el Pol, la seva família humana. “La vida és la pluja fina, el dia a dia de les coses menudes”, destaca Berlanga. Pel jurat “L’extraordinària vida d’un gos a les últimes” és “una novel·la sensible i emotiva que dona veu a un gos vell, ple de saviesa que, amb un llenguatge ric, narra amb humor i empatia el final de la vida, sense caure en dramatisme”.
La biòloga Mariona Bessa (Andorra, 1994) i el seu llibre “L’ascens dels rebels” van convèncer el jurat del premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb una història de ciència-ficció climàtica. Aquesta novel·la distòpica ens trasllada a l’any 2320, quan la humanitat viu confinada sota terra després d’un desastre ambiental. La història ens parla d’una societat diferent de la nostra però que sentim molt a prop i reflexiona sobre la identitat, el passat i la responsabilitat amb el futur. Bessa també és autora de “La Captura” (Barcanova, 2022), “Torno en 7 dies (Barcanova, 2024) i “Les aventures d'en Plomet, un trencalòs especial” (Anem Editors, 2024).
Premi Josep Pla de narrativa
El premi més matiner de l’any és el Josep Pla de narrativa que s’atorga el dia de Reis. Aquest cop, els mags es van portar bé amb David Bueno, doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Bueno no és nou en el món editorial i molts lectors el coneixen per títols com “Educa el teu cervell”, “El cervell de l’adolescent” o “L’art de persistir”.
A “L’art de ser humans”, títol amb el que es va fer amb el Pla i que es publica el 5 de febrer a Destino, ens proposa un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. L’autor explora com les arts esdevenen una expressió única de la humanitat i un motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social. “Tenia la sensació que no arribava on havia d’arribar, que és a la societat, i per això he escrit un assaig de divulgació destinat a qualsevol persona interessada a entendre com el cervell processa les arts. No hauríem de tenir una separació entre ciències i arts en l’àmbit educatiu, és una distinció que ens fa més mal que bé”, explicava Bueno a l’acte d’entrega del premi.
Compra AQUÍ el premi Josep Pla de narrativa
Premi Anagrama
Un altre dels premis que es coneixen el mes de gener de cada any (i ja en fa deu) és el Llibres Anagrama, que va guanyar per unanimitat l’escriptor Arià Paco amb “Teoria del joc”. L’autor, filòsof de formació, ha volgut escriure una espècie de fotograma generacional per parlar de les relacions sexuals heterosexuals. “Si vols parlar de la nostra generació, la novel·la és el que et trobes quan mires per la finestra”, explicava Paco. I és que nascut al 1993, aquest igualadí narra les peripècies i dubtes de l’Ernest, un jove amb una gran activitat sexual que s’enfronta a dubtes i culpes, a causa dels canvis de rols que s’han produït en els darrers anys. Segons Paco, “he volgut escriure des de l’ètica, que és la meva especialitat filosòfica, des del sentit que li donen els antics, que és el de la recerca de com hem de viure per tenir una bona vida”.
Per Sergi Pàmies, membre del jurat, “amb una franquesa reconfortant i un afinat sentit de l’observació, Arià Paco proposa una reflexió sobre la vulnerabilitat i les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme”. Mentre que Imma Monsó, també jurat de l’Anagrama, ha valorat la novel·la de Paco perquè “en un context en què és tendència la crítica simplista a les virilitats tòxiques, és enriquidor el sorgiment de la veu d’un jove narrador que ens revela com s’inicia en el sexe i en l’amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la deconstrucció de la masculinitat a penes ha gosat afrontar”.
Premi Ramon Llull
La darrera setmana de gener es va conèixer un altre dels grans premis de la literatura catalana, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que va rebre l’escriptora i actriu Estel Solé per la seva novel·la “Aquest tros de vida”, una història sobre la fragilitat i la resiliència humana que arriba a les llibreries el 26 de febrer. Estel Solé (Molins de Rei, 1987) és una cara coneguda pel seu paper a la sèrie de TV3 La Riera, entre d'altres actuacions, però també en el món editorial: el 2011 va guanyar el Premi Amadeu Oller amb el llibre de poesia “Dones que somiaven ser altres dones” (Edicions Galerada, 2011), i és també autora de “Si no puc volar” (Rosa dels Vents, 2016) i del llibre per a infants “Cap de grills” (Estrella Polar, 2022).
“Aquest tros de vida” explica la història de la Lena, una científica ambiciosa que ha d’equilibrar la seva carrera professional amb la criança, i que pateix dues pèrdues que l’obliguen a plantejar-se la seva vida. En un intent de refer-se, emprèn un viatge inesperat a Occitània amb l’Abel, on la convivència amb la Margue i el Benoît li farà qüestionar-se profundament temes com l’amor, la vida i la mort. “Aquesta novel·la és vida, amb totes les seves arestes; per mi ha estat molt difícil escriure-la, en hores intempestives, escrita en diferents bars i estius demanant-li a la meva mare que em cuidés els fills, i de tot això s’ha impregnat l’escriptura”, explicava la premiada que denunciava la precarietat laboral de moltes dones professionals com la seva protagonista i ella mateixa.
Al llarg de l’any hi ha moltíssims premis literaris més per gaudir de la lectura. Aquests són la punta de llança dels del 2025. Ben aviat els tindreu tots a onallibres.cat.
