“Quina és la frontera entre el teu ésseri el meu jo?Encara no em veus, però tinc un cos.Soc una ofrena.Ho tinc tot, tot, tot, per donar-t’ho.Encara no em veus, però faig olor.Perquè em reconeguis,te m’ hi aferris, te m’ hi enganxis,i no puguis deixar-me.Encara no em veus, però soc aquí.Perquè em duguis sempre,a les espatlles,com els fantasmes que vindranquan construeixis passat.”"El poemari provoca al lector i burxa, burxa fort" (Anna Gual, al pròleg)“Quina és la frontera entre el teu ésseri el meu jo?Encara no em veus, però tinc un cos.Soc una ofrena.Ho tinc tot, tot, tot, per donar-t’ho.Encara no em veus, però faig olor.Perquè em reconeguis,te m’ hi aferris, te m’ hi enganxis,i no puguis deixar-me.Encara no em veus, però soc aquí.Perquè em duguis sempre,a les espatlles,com els fantasmes que vindranquan construeixis passat.”"El poemari provoca al lector i burxa, burxa fort" (Anna Gual, al pròleg)
