Els poemes d?Ulls de glaç es revelen en un món on lallum és l?excepció. Un pou i un ull s?aproximen moltmetafòricament. Un ull pot arribar a confondre?s amb elfons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fita fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, ?elgoig d?antany?, que la intempèrie del temps ha glaçat.Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació ila destil·lació en paper d?un llarg procés d?orfebreria onels mots són la matèria primera. Un camí perseverant,exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràciesa haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Polde Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En somafortunats.(del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)