L’únic anhel de l’Amàlia, una dona entranyable de més de setanta anys, albina, despistada i amb un ús del llenguatge una mica peculiar, és vetllar, «costi el que costi», per la felicitat de les seves dues filles, la Sílvia i l’Emma, i especialment per la d’en Fer, el menor dels tres germans. Al reduït univers familiar se suma la tieta Inés, absent de la vida de la seva gran amiga Amàlia des que aquesta va decidir divorciar-se i que, ara vídua, ha tornat per quedar-se.
Per imperatius burocràtics, la boda de l’Emma coincideix al calendari amb l’aniversari de l’Amàlia. Sense cap més opció, tots cinc decideixen celebrar les noces al matí i traslladar-se després a una casa de turisme rural per passar-hi el cap de setmana. Però la nit anterior, una funesta coincidència cau com
una bomba sobre el mapa familiar i ho esquerda tot.
En l’intent de protegir la fràgil salut de l’Amàlia, fills i amiga acorden ocultar-li la notícia, cosa que destrena una cascada d’emocions que, embastant el drama, la tendresa i l’humor a parts iguals, ens mostra com, quan crèiem haver-ho vist tot, una mare encara és capaç de sorprendre’ns.
Una lliçó de vida, d’amor i de supervivència a l’abast de pocs.
Un amor no és simplement la història d’un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l’Amor a través de la mirada d’una dona excepcional.
