No sembla exagerat afirmar que, entre tota la muntanya de textos de l’edat moderna al Regne de València, el dietari íntim de Bernat Guillem Català de Valleriola (1568-1607) s’alça com un dels exemples més preciosos per tal d’entendre el període. Cavaller ennoblit, president de la famosa i castellanitzant Academia de los Nocturnos, escriptor amateur i polític professional, ha passat a la posteritat probablement per allò que va redactar amb més discreció: aquest dietari privat, escrit majoritàriament en valencià. És un document clau, no només perquè es tracte d’una mostra impagable del model de llengua escrita que podia fer servir llavors un membre de les classes altes de la capital, sinó també pel seu contingut, que ajuda a explicar tota una època. Encetat molt probablement amb motiu de la seua primera visita a la cort de Felip II de Castella el 1584 i acabat setmanes abans de la mort del seu autor, el quadern inclou pàgines sobre els contactes obsessius amb un rei que va definir Castella com el centre definitiu del poder de la monarquia hispànica i amb el seu hereu, sobre les intrigues de la vida política municipal, sobre els viatges a les defenses de la costa valenciana amenaçada pels pirates..., i de vegades sobre la vida privada del moment. Amb la seua ajuda, recorrerem unes dècades decisives en la història valenciana: a nivell polític, social, literari i lingüístic.
