Els poemes de Vinyoli són rics en símbols, sòlids, exuberants de matisos i subtileses: la crida de la natura, del destí, la crida del mar, el gall salvatge i el coraller o el griu. També a través del vi i del seu món, les vinyes, la verema, les botes i les copes, els cellers i les tavernes, Vinyoli celebra la vida alhora que escorcolla els replecs més foscos de l’ànima. L’univers metafòric i simbòlic del vi li serveix per endinsar-se, com deia ell mateix, en el «domini màgic» de la paraula i provar de revelar-nos alguns secrets i misteris de l’existència. El vi i tot el que l’envolta ens acosten, doncs, amb imatges potentíssimes i amb una força insospitada, als moments de «permanència feliç» on habita el «real poètic».Aquest volum és el número 13 de la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació.
