Zugunruhe és molt més que el relat d'un viatge a les regions més fredes del planeta. És un viatge físic, de moviment d'un punt a un altre, o d'un punt a molts punts, però també és un viatge en el temps, cap al passat, records de joventut, la relació de l'autora amb el seu pare, de com aquest li va inculcar la dèria septentrional, i cap al present, a través d'en Jan, el seu fill petit de disset anys, i el present viatge. Cada any tots dos comparteixen un viatge, i cada any la Fúlvia descobreix un nou Jan.
És en aquests viatges quan la vida, potser, se sent més viva i canviant. Zugunruhe és la paraula alemanya (Zug: «moviment», «migració» i Unruhe: «agitació», «ansietat», «inquietud») que descriu el comportament instintiu en els animals abans d'emigrar, especialment en les aus. Una urgència interior que les empeny a batre les ales, canviar els patrons de gana i de son i bellugar-se nerviosament fins que arriba el dia, no saben per què, que emprenen el vol.
