El 17 de juny de 1928, Amelia Earhart es va enlairar des de Terranova amb l’hidroavió Friendship, juntament amb el pilot Wilmer Stultz i el mecànic Louis Gordon. Després de vint hores i quaranta minuts de vol, d’unes aturades forçades i prolongades a terra, d’afrontar la inclemència del temps i les interferències radiofòniques que els impedien conèixer amb exactitud la seva ubicació, van aterrar a Gal·les. Es va convertir així en la primera dona a travessar l’Atlàntic per l’aire, tot i que va participar com a passatgera i responsable del diari de bord.
L’autora narra en primera persona les anècdotes i els detalls tècnics de l’aventura. Amb la seva ironia i el seu sentit de l’humor tan característic, cita diversos passatges del quadern de bitàcola i notícies dels mitjans, inclou fotografies i il·lustracions que contextualitzen la gesta, parla de la seva infantesa, dels seus inicis com a aviadora, de la seva fama sobtada i del seu impacte mediàtic internacional, així com dels elogis i les crítiques que es van publicar arreu del món o que li van enviar per carta. També comparteix una visió sobre l’aviació molt avançada a la seva època: convida la gent a fer servir l’avió com a mitjà de transport i anima les dones a pilotar.
Aquesta va ser la seva primera gran travessa; més tard va demostrar les seves capacitats en solitari, abans de desaparèixer tràgicament sobre el Pacífic el 1937. Amelia Earhart continua sent avui dia una pionera en el seu camp i un referent universal, per això volem reivindicar amb aquesta edició en català el seu llegat històric i social.
