Jordi Benet recorre en aquest llibre àmbits diversos de la cultura catalana. Polifacètic i inquiet, es va comprometre amb la difícil tasca de garantir la continuïtat d’una tradició artística i intel·lectual estroncada per la dictadura. Del seu pare, el pintor Rafael Benet, va heretar l’estreta vinculació amb les arts plàstiques que es va manifestar tant en el camp teòric com en la realització d’obres pròpies. La seva relació amb la literatura va ser igualment important; del seu estil «just, sobri, amb una elegància moral no cercada, eixida simplement de l’equanimitat», tal com el va descriure Joan Perucho, en són una mostra aquests escrits elaborats els darrers anys de la seva vida, en els quals barreja, amb serena vivacitat, l’evocació del passat i la reflexió sobre el present.
