Na Clementina Arderiu, pocs dies abans de la mort del seu marit, repassa la seva vida i la seva obra poètica des del terrat de la casa de Cadaqués: havia de ser botiguera a una argenteria i la poesia l enamorà. Des d un altre enamorament, el de Carles Riba, pal i paller de la cultura catalana, a l arribada dels fills, als primers versos, la guerra civil, el terrible exili a França i el retorn a Barcelona, fins a la casa que els amics li regalaren —Rosa Leveroni, J.V.Foix, Salvador Espriu, Pau Romeva — la poetessa llegeix alguns versos i en la intimitat d un espai assolellat a prop del mar desgrana records i esperances en el fons de la guitarra trobadoresca d un jove pescador que llança versos i melodies. Jo llegia, jo llegia / —que dolça cosa és llegir— / i ja no m eren ocultes / tantes coses com ahir:/ coneixia la muntanya / i del cel més gran bocí; / aquella claror tan ampla / se n entrava dintre mi L autora dels poemaris Cançons i elegies , L alta llibertat , Cant i paraules , Sempre i ara , És a dir i L esperança, encara demanava des de feia temps un intent de biografia. En la commemoració dels cinquanta anys de la seva mort, aquesta jove dramatúrgia que recorrerà el país ofereix una mirada sensible i I propera d una dona avançada al seu temps, sovint enfosquida per la grandiositat intel lectual del seu company. Descobrir-la, estimar-la, cantar-la acaba essent un deure ineludible.
