Les identitats es construeixen amb models i rèpliques mentals, els poemes d’Alteritat creixenen la frontera entre el jo i el tu, en aparença potser perfectes desconeguts, a l’hora de la veritatimperfectes amics. I aquests poemes creixen en els mateixos marges de la realitat en què totsels textos poètics, de ficció, o dels altres, normals juguen, en el bon sentit de la paraulai amb molta estratègia, a crear significat entre el que es diu i el que no es diu, a comunicarsense dir explícitament. No són pas terrenys de ningú, sinó més aviat el terreny de dos, o demolts, o de tots, on sembla que a vegades l’entesa és ben possible i dona fruits.