L’obra de Nichita Stănescu, que és intensament, amorosament romanesa, alça el vol i se’n va molt més enllà d’aquesta tradició estrictament romanesa. Per això mateix ha estat traduït a tantes llengües i més d’un poeta completament aliè a Romania i la seva tradició ha adoptat Stanescu com a referent de capçalera.
En definitiva, tal com diu el vell refrany, els arbres no ens han de privar de veure el bosc. En el cas concret de Stănescu, els arbres alts i esponerosos de la poesia romanesa no ens han de privar de veure el frondós i exuberant bosc de la poesia universal.
Stănescu continua sent un dels poetes fonamentals del segle XX de Romania i del món. És un gran clàssic modern perquè sempre tornarà, sempre hi serà, diguin el que diguin, puntualment, una generació o una altra.
(Del pròleg de D. Sam Abrams)
