Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 1871 – Barcelona, 1928) és una figura clau del modernisme català, i aquest llibre recull la seva trajectòria teatral completa, des de les primeres peces recreatives fins als grans èxits populars del primer quart del segle XX. Dramaturg i poeta, Iglésias va saber connectar amb el poble a través d'un teatre emotiu i accessible que literaturitzava la realitat quotidiana de les classes treballadores, convertint-se en un mite popular del seu temps.
L'autor va iniciar la seva carrera als quinze anys i aviat es va vincular al teatre català des del 1892. Influenciat per Henrik Ibsen i el naturalisme europeu, va fundar el Teatre Independent el 1896 juntament amb Jaume Brossa i Pere Coromines. La seva evolució dramàtica el portà d'un teatre intranscendent vuitcentista cap a drames d'idees socials que abordaven la confrontació entre el món obrer i la burgesia, amb obres que encara avui mantenen una vigència sorprenent.
Obres emblemàtiques i temes principals
El volum inclou peces fonamentals com Les garses, que exposa els valors morals burgesos de l'època; Els vells (1903), una dura crítica social que connectava amb l'obrerisme emergent; La resclosa (1899), Cendres d'amor (1900) i El cor del poble (1902). El seu teatre, marcat per un melodrama ingenu però efectiu, posava l'èmfasi en l'emoció i el sentiment per sobre de la tesi política, guanyant-se l'afecte d'un pública massiu fins a l'arribada del Noucentisme.
Aquest llibre és imprescindible per entendre el teatre modernista català i la representació de la vida obrera a les escenes de principis del segle XX, recuperant l'obra d'un autor oblidat però fonamental per a la literatura catalana.
