«Com el riure i com la paraula, la curiositat és pròpia de l’home. Un gos o un ximpanzé coneixen només obscurament els objectes que, d’una manera immediata, es relacionen amb les necessitats o amb els hàbits de la seva vida; cap temptació els porta als altres objectes que, de moment, no estan inclosos en l’angle de la llur utilitat. Però un instint superior porta a l’home, precisament, amb més vivesa vers aquests objectes que, per un instant, li són inútils. L’home és un animal curiós. Com el primer moviment d’un infant al qual es dóna una joguina és de conèixer el secret i mecanisme d’aquesta, així el primer moviment de l’home, i un dels seus impulsos més originaris, ha estat el conèixer què és i com funciona aquesta magna joguina que Déu li ha donat i que s’anomena l’Univers». La curiositat és un «assaig epistemològic» d’Eugeni d’Ors, escrit a l’entorn de l’any 1911, que ha restat inèdit fins ara. És una lliçó acadèmica en forma d’història cronològica sobre els grans homes de ciència i pensament que han fet avançar el coneixement de la humanitat i el progrés científic. Des del relat bíblic, els egipcis i la Grècia clàssica fins al Renaixement i els albors del Romanticisme, Ors repassa les personalitats que, com ell mateix, adopten el concepte de «curiositat» entès com a instint de coneixement, com a impuls per comprendre, com a «apetit d’emoció», com a l’element clau que empeny a filosofar.
