¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l’estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d’impaciència, l’alteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.
Rellegint la seva pròpia existència, però també els evangelis i altres grans obres literàries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquest llibre bellíssim, a compartir la nostra condició d’intranquils. Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra el conformisme i l’adormiment.
