Amb La vida salvatge, Gonzalo Hermo entra al bosc del qual defugia en el seu anterior poemari (Celebració, publicat per Godall en edició bilingüe gallec-català el 2016). Hi entra empès pel desig i armat només amb el cor, ferit i palpitant —no amb el cap ni amb els sentits— a la recerca de la vivència més física, més salvatge i orgànica de l’alè poètic, és a dir, de la vida.