Mort d’un Aviador Tartamut és una temptativa de mapa atmosfèric interior, una situació d’alerta meteorològica: “S’aconsella que avui ningú no agafi cap vol”. Es tracta d’un poemari que segueix l’arc que traça una pèrdua d’altura, una caiguda sense premeditació i sense eines adequades. Mort d’un Aviador Tartamut és un crit de rebel·lió perquè l’amor es fa volander i omple el cel mentre els amants romanen atrapats dins del llim de la terra, condemnats a caure per culpa de la llei gravitacional. El “jo” i el “tu” d’aquest poemari són l’expressió física i verbal d’un barranc. Mort d’un Aviador Tartamut també és un murmuri, el xiuxiueig ensordidor que envaeix l’orella de qui cau d’un precipici. El “jo” i el “tu” aspiren a ser aire i suspensió constant, però s’estavellen contra les síl·labes de baix. Els poemes intenten cobrir la distància entre el concepte de l’amor i la seva encarnació humana… perdona, però tu com demanaries ajuda si fossis un Aviador Tartamut?
