«Textos, assajos. Papers que Josep Palau i Fabre, poeta de l’alquímia, va dedicar a Jacint Verdaguer, poeta mediúmic. Un alquimista i un mèdium: dos folls abocats a l’obrador, obsedits per la substància dels elements que configuren la matèria primera del seu art —la gramàtica, la paraula, la síl·laba, el so— perquè tots dos confiaren en el poder engendrador del llenguatge; és a dir, en la capacitat del discurs, i sobretot del discurs poètic, de comunicar l’experiència del món. De fer accessible el món». (Del pròleg de Maria Sevilla Paris.)
El llibre conté textos inèdits i d’altres difícils de trobar escrits per Josep Palau i Fabre (1917-2008) sobre Jacint Verdaguer (1845-1902 ). La poeta i professora de literatura, Maria Sevilla Paris (1990), fa una lectura nova, potser la primera dedicada a analitzar la mirada de Palau sobre l’obra i la llengua de Verdaguer i la importància d’aquesta figura per la pervivència històrica de la llengua catalana, després de la guerra del 1936-1939 i la persecussió, repressió i censura conseguent.
Posa en valor un dels nostres clàssics més importants sense el qual no sabem si no haurien pogut sortir les següents generacions de poetes i escriptors de la nostra literatura. Jacint Verdaguer fou un poeta de la Renaixença reivindicat per un avantguardista, Josep Palau i Fabre, i ara, una de les nostres poetesses contemporànies amb més projecció, Maria Sevilla, els entrellaça i els posa al dia. És el senyal que aquest foc tan antic que representa la nostra llengua, és plenament vigent des del punt de vista de la nostra contemporaneïtat.
Aquest és el número 4 de la col·lecció La Sirena, una coedició de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (Maresme) i Vibop edicions. Té per objectiu posar a l’abast dels lectors l’obra de Palau i Fabre o sobre Palau, recuperant títols que ja no es troben a les llibreries o editant-ne de nous, amb edicions divulgatives i posant al dia la visió de l’escriptor.
