A vegades la vida ens furta. S’apropa sigil·losament i en un sospir ens fa tornar a començar. Mai s’està preparat, mai es pot preveure, simplement passa. A tu i a mi, com a tanta gent, ens ha robat els nostres moments i les nostres carícies. Però, saps?, els acumulo tots i cadascun, i no en penso perdre cap. Perquè potser tot canvia, però jo seguiré trobant-me a casa entre els teus braços. Així que t’envio aquests relats mentre esperem. Parlen de tu i de mi, del que ens espera i del que desitgem. Llegeix-los com si te’ls pogués explicar enmig d’una de les nostres abraçades. Com si poguessis llegir-los sobre la meva pell. Gaudeix-ne lentament; un dia te’ls llegiré sobre els llençols. Perquè, n’estic segura, tu i jo tindrem temps.
