No falten veus que exigeixen que parem atenció a la violència que pateixen les dones trans. Tanmateix, mai no es respon una pregunta terriblement bàsica: per què passa? Jules Gill-Peterson ens porta des de les bullicioses ciutats portuàries de Nova York o Nova Orleans fins als carrers de Londres i París a la recerca de l’origen de la transmisogínia. Per fer-ho, relaciona la colonització i l’imperialisme –a través del control de províncies índies o l’establiment de bases militars a les Filipines– amb la persecució de certes identitats, pobles i comunitats. En entrellaçar les històries de vida de Mary Jones, Bhoorah, Jennie June, Nancy Kelly, Jennifer Laude, Venus Xtravaganza, CeCe McDonald, Marsha P. Johnson o Sylvia Rivera, sense oblidar les reines de la nit, les fades o els marietes, Gill-Peterson arriba a l’arrel de la transmisogínia. Tal com explica, «utilitza la història de la transmisogínia per entendre on van ser il·luminades per les urpes de la violència les persones transfeminitzades i com van respondre a les seves agressions». Amb una narració rica en detalls, el llibre mostra com la feminitat trans va sorgir sota els governs colonials i la indústria del treball sexual, però també sota la ferotge vigilància social dels espais urbans i l’escena clandestina del ballroom.
