«Voler tant sí com no viure sense és ignorar que la vida humana està situada sota un viure amb fonamental, ontològic, irreductible: amb la finitud», escriu Frédéric Lordon. Aquest text, escrit en un format de diàleg, ens parla d’un dels arguments més dinàmics en la imaginació contemporània de l’esquerra, on el que el fa atractiu també és el més problemàtic: la promesa de «viure sense», sense feina, sense policia, sense estat, sense representació. Lordon es pregunta si la consigna «siguem ingovernables» conté, més enllà del crit de guerra, la fórmula per a una «vida sense». Per això, revisitarà les propostes del que enuncia com a filosofies de l’antipolítica una «constel·lació» formada per Deleuze, Agamben, Badiou i Rancière– i reflexionarà l’«infern» de les institucions i la qüestió de l’estat prendre’l o abandonar-lo?, entre altres problemàtiques.
