Aquest volum té alguns aspectes comuns amb els dos publicats anteriorment de la Bíblia del segle XIV, però també en té altres que el fan ben diferent i hi donen un interès especial. El més rellevant és que, si fins ara tots els textos (dels tres manuscrits Peiresc, Egerton i Colbert) eren traducció de la Vulgata llatina, en aquest volum Egerton i Colbert copien una traducció feta directament de l'hebreu (mentre que Peiresc continua copiant, com sempre amb molt poca cura, una traducció feta de la Vulgata). Sabíem, per les notícies de cremes de bíblies i per inventaris, que aquestes traduccions medievals de la Bíblia hebrea al català havien existit, però fins ara no se n'havia identificat cap, si no és en algun recull de salms.
Per primera vegada s'edita en aquest volum una traducció medieval catalana de la Bíblia hebrea que no consisteix en salms. Una altra novetat és que aquest Primer llibre dels Paralipòmens no està contingut solament en els manuscrits Peiresc, Egerton i Colbert, sinó també en un manuscrit de Sevilla, que conté, a més, el Quart llibre dels Reis sencer, el Tercer llibre dels Reis llevat dels primers capítols i els primers deu capítols del Segon llibre dels Paralipòmens. Aquest volum és, doncs, el primer en què s'edita el manuscrit de Sevilla.
