El 1364, un plet va enfrontar davant la cort del justícia civil de la ciutat de València un canvista i un menescal, aquest darrer acusat de negligència per una mala praxi. Els detalls sobre la naturalesa dels continguts i de la pràctica de l'art de la menescalia, com també el tipus d'individu que solia exercir-la, emergeixen de la veu dels testimonis del procés amb una riquesa de matisos inusitada. La qualitat de la informació que proporciona aquest magnífic document, i també altres fonts complementàries procedents de la Cancelleria reial i arxius de la ciutat, han servit a Carmel Ferragud per explicar una de les ocupacions mèdiques menys conegudes a la Corona d'Aragó medieval i a l'Occident europeu: l'atenció dels animals. L'estudi remarca la gran transcendència que tingueren els equins a la societat baixmedieval, però també altres bèsties com ara les destinades al consum humà, o bé els gossos, els ocells de presa i, fins i tot, les feres salvatges custodiades als palaus. L'alt valor atorgat a determinats animals obligà a buscar solucions per criar-los i atendre'ls convenientment en les seues malalties, tot seguint principis propis del galenisme, base doctrinal sobre la qual també se sustentà la medicina humana. Així doncs, s'hi han contrastat les bases teòriques de l'art de la menescalia, presents als manuscrits conservats, amb el seu exercici quotidià, el qual es duia a terme als obradors dels carrers de la València gòtica. En definitiva, aquesta recerca ens acosta al món medieval des d'un vessant poc conegut, però que sens dubte tingué un gran pes en aquella societat, el qual es mantingué durant segles.
