Josep Picó, que ha mantingut una llarga relació amb París, traça els perfils de l’urbs, la seua evolució i significació en tots els ordres: de la literatura a la ciència, de la filosofia a la política, del laïcisme de la Tercera República al paper de les grans institucions culturals i científiques. Aquest calidoscopi es deté en personalitats com ara el baró Hausmann, Jules Ferry, Émile Durkheim o Auguste Comte. Però també en la figura del flâneur, l’origen de la burgesia, el naixement del liberalisme, el paper excepcional dels intel·lectuals en la vida francesa, o fins i tot en aspectes aparentment menors com l’arribada del beaujolais nouveau, la reentrée o una col·lecció de llibres com Que sais-je? O en els rituals de la cuina francesa, la història del cartell propagandístic, el Saló del Llibre o la relació de París amb la pintura i els pintors.
Som davant un fresc d’una vivesa excepcional -que inclou la mirada personal, el testimoni i el record- que completa la trilogia de Josep Picó sobre les ciutats-far que l’han acompanyat i inspirat al llarg de la seua trajectòria: Roma i Cambridge.
